Hoy vamos a evocar una bellísima y, a la vez, desgarradora canción de Lluís Llach, se titula "Infant de Beirut" ("Niño de Beirut"); canción que traduce exactamente el sentimiento que late en el grito de: "¡MALDITAS GUERRAS!"
«No sé bé si era tristesa
o el dolor antic d'uns ulls d'infant.
Però, per un moment, del món va ser el retrat
aquella imatge d'un infant de Beirut.
El fràgil braç, tendra tragèdia,
brandant fusell; mort i bandera.
El cos menut i bru perdent-se en la ciutat,
un nínxol anònim per l'infant de Beirut.
Al cel hi té els Deus del "napalm"
i el tro infernal d'ocells de plata,
en l'horitzó, només, l'exili sempre amarg,
bressol i tomba per un infant de Beirut.
Morir a Beirut, morir a Mauthausen,
el mateix foc en temps distants,
mirall glaçat d'un món on ja ningú no respon
als ulls immòbils d'un infant de Beirut».
«No sé muy bien si era tristeza
o el antiguo dolor de unos ojos de niño.
Pero, por un momento, el retrato del mundo fue
aquella imagen de un niño de Beirut.
El frágil brazo, tierna tragedia,
blandiendo fusil; muerte y bandera.
El cuerpo menudo y oscuro perdiéndose en la ciudad,
un nicho anónimo para el niño de Beirut.
Tiene en su cielo a los dioses del "napalm"
y el trueno infernal de pájaros de plata,
en el horizonte sólo el exilio siempre amargo,
cuna y tumba para un niño de Beirut.
Morir en Beirut, morir en Mathausen,
el mismo fuego en tiempos distantes,
espejo helado de un mundo en el que ya nadie responde
a los ojos inmóviles de un niño de Beirut».